eminentia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eː.mɪˈnɛn.tɪ.a/
• Etimologia: De la unió del prefix ex- ‎(«cap enfora») i minare ‎(«impulsar»).

Nom

ēminentia f. ‎(genitiu ēminentiae)

1. Quelcom que sobresurt.
2. Tractament de respecte, cap a una autoritat eclesiàstica.(en època medieval)
3. (Terminologia Anatomica) eminència

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ēminentia	ēminentiae
Vocatiu	ēminentia	ēminentiae
Acusatiu	ēminentiam	ēminentiās
Genitiu	ēminentiae	ēminentiārum
Datiu	ēminentiae	ēminentiīs
Ablatiu	ēminentiā	ēminentiīs

Vegeu també

• eminentia. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].