eloquentia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eː.lɔˈkwɛn.tɪ.a/
• Etimologia: Derivat de ēloquēns.

Nom

ēloquentia f. ‎(genitiu ēloquentiae)

1. eloqüència

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ēloquentia	ēloquentiae
Vocatiu	ēloquentia	ēloquentiae
Acusatiu	ēloquentiam	ēloquentiās
Genitiu	ēloquentiae	ēloquentiārum
Datiu	ēloquentiae	ēloquentiīs
Ablatiu	ēloquentiā	ēloquentiīs

Adjectiu

ēloquentia

1. nominatiu neutre plural de ēloquēns
2. vocatiu neutre plural de ēloquēns
3. acusatiu neutre plural de ēloquēns