eloquens

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈeː.lɔ.kwɛns/
• Etimologia: De ēloquor.

Adjectiu

ēloquēns m. f. n. ‎(genitiu ēloquentis)

1. eloqüent

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	ēloquēns			ēloquentēs	ēloquentia
Vocatiu	ēloquēns			ēloquentēs	ēloquentia
Acusatiu	ēloquentem	ēloquēns		ēloquentēs	ēloquentia
Genitiu	ēloquentis			ēloquentium
Datiu	ēloquentī			ēloquentibus
Ablatiu	ēloquentī			ēloquentibus