elegíac

Potser volíeu: elegiac

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɫəˈʒi.ək/
Occidental:	nord-occidental /e.ɫeˈʒi.ak/, valencià /e.ɫeˈd͡ʒi.ak/

• Rimes: -iak
• Etimologia: Del llatí elegiacus, segle XVII.

Adjectiu

elegíac m. ‎(femení elegíaca, plural masculí elegíacs, plural femení elegíaques)

1. De l'elegia, de la mateixa naturalesa.
2. Que transmet tristesa o nostàlgia.

Traduccions

De l’elegia

• Alemany: elegisch ^(de)
• Anglès: elegiac ^(en)
• Castellà: elegíaco ^(es) m.
• Finès: eleginen ^(fi)
• Gallec: elexíaco ^(gl) m.
• Georgià: ელეგიური ^(ka) ‎(elèguiuri)
• Portuguès: elegíaco ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·le·gí·ac (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB