electró

Català

• Pronúncia: oriental /ə.ɫəkˈtɾo/, occidental /e.ɫekˈtɾo/
• Rimes: -o
• Etimologia: encunyat per Johnstone Stoney a partir del grec elektron (ambre).

Nom

e·lec·tró m. ‎(plural electrons)

1. Partícula subatòmica elemental de la classe dels leptons amb càrrega elèctrica negativa i que, contínuament en moviment al voltant del nucli, formen l'escorça de l'àtom.
2. Nom comercial donat a un aliatge lleuger de magnesi, zinc, alumini i/o tori.

Derivats

• antielectró
• electrònic

Traduccions

Traduccions: electró

• Alemany: Elektron ^(de) n.
• Anglès: electron ^(en)
• Basc: elektroi ^(eu)
• Castellà: electrón ^(es) m.
• Finès: elektroni ^(fi)
• Francès: électron ^(fr) m.

• Gallec: electrón ^(gl)
• Italià: elettrone ^(it) m.
• Polonès: elektron ^(pl)
• Portuguès: eléctron ^(pt) m.
• Suec: elektron ^(sv)

Vegeu també

• Electró a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot