dupliquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /du.pɫi.keˈɣes/

Verb

dupliquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb duplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] dupliqués, duplicàs o duplicara.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·pli·que·gués (4)