domenyar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /du.məˈɲa/
balear /do.məˈɲa/, /du.məˈɲa/
Occidental:  nord-occidental /do.meˈɲa/
valencià /do.meˈɲaɾ/, /do.meˈɲa/

Verb[modifica]

domenyar intr., trans.

  1. (dialectal) forma alternativa de dominar
    «Per a ésser mestres de l'emoció que produeix el parlar en públic, els grans oradors sols ho han aconseguit domenyant i controlant la timidesa o la febre oratòries que se'ls emportava.» (Josep Boronat Recasens, Silueta de l'orador, 1933)
    «El gust italià es complavia en domenyar la creixença natural dels arbres i arbustos per donar-los forma arquitectònica.» (Francesc Curet i Payrot, Visions barcelonines: 1760-1860. VIII, Muralles enllà, 1956)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: domenyo, domenya, domenyem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: do·me·nyar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (ademnory)