domeny

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /duˈmɛɲ/
balear /doˈməɲ/, /duˈmɛɲ/
Occidental:  /doˈmeɲ/

Nom[modifica]

domeny m. ‎(plural domenys)

  1. domini
    «[...] i no tems l'escomesa del fillol qui s'assatja / al domeny de les ones, i te'n prega el teu braç.» (Joan-Salvat Papasseit, Cançó de l'amor efímera)

Verb[modifica]

domeny

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de domenyar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: do·meny (2)
  • Heterograma de 6 lletres (demnoy)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB