dislèxia

Potser volíeu: dislexia

Català

Oriental:	central /dizˈɫɛk.si.ə/
	balear /dizˈɫək.si.ə/, /dizˈɫɛk.si.ə/
Occidental:	/dizˈɫɛk.si.a/

Rimes: -ɛksia
Etimologia: Del prefix dis- i el sufix -lèxia, del grec antic λέξις ‎(léxis, ‘elocució’).

dislèxia f. ‎(plural dislèxies)

Trastorn del llenguatge que es manifesta per una dificultat d'identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit, a una edat suficient per a accedir a aquestes tècniques, i sense que hi hagi cap alteració orgànica ni cap dèficit intel·lectual que ho justifiqui.

Els símptomes que presenta són la confusió de les lletres que tenen semblances gràfiques (trastorn òptic) o fonètiques (trastorn acústic) i l'anormalitat en l'agrupació de les lletres en formar les paraules (alteració de la funció de globalització o síntesi).