dislèxia

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: dislexia


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del prefix dis- i el grec antic λέξις ‎(léxis, «elocució»).

Nom[modifica]

dis·lè·xi·a f. ‎(plural dislèxies)

  1. Trastorn del llenguatge que es manifesta per una dificultat d'identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit, a una edat suficient per a accedir a aquestes tècniques, i sense que hi hagi cap alteració orgànica ni cap dèficit intel·lectual que ho justifiqui.

Notes[modifica]

Els símptomes que presenta són la confusió de les lletres que tenen semblances gràfiques (trastorn òptic) o fonètiques (trastorn acústic) i l'anormalitat en l'agrupació de les lletres en formar les paraules (alteració de la funció de globalització o síntesi).

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]