dislèxia

Potser volíeu: dislexia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dizˈɫɛk.si.ə/, occidental /dizˈɫɛk.si.a/
• Rimes: -ɛksia
• Etimologia: Del prefix dis- i el sufix -lèxia, del grec antic λέξις ‎(léxis, «elocució»).

Nom

dislèxia f. ‎(plural dislèxies)

1. Trastorn del llenguatge que es manifesta per una dificultat d'identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit, a una edat suficient per a accedir a aquestes tècniques, i sense que hi hagi cap alteració orgànica ni cap dèficit intel·lectual que ho justifiqui.

Notes

• Els símptomes que presenta són la confusió de les lletres que tenen semblances gràfiques (trastorn òptic) o fonètiques (trastorn acústic) i l'anormalitat en l'agrupació de les lletres en formar les paraules (alteració de la funció de globalització o síntesi).

Traduccions

Traduccions

• Anglès: dyslexia ^(en)
• Castellà: dislexia ^(es)
• Francès: dyslexie ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·lè·xi·a (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• dislèxia. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.