discapacitat

Català

discapacitat f. ‎(plural discapacitats)

Resultat de la interacció entre la deficiència d'una persona i les barreres de l'entorn, que suposa una limitació en l'activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.

El terme discapacitat (denominació i concepte) prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), de l'any 2001.
A la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l'any 1980, la denominació discapacitat s'associava al concepte de restricció o absència de la capacitat física o mental d'una persona per a dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals per a un ésser humà, a causa d'una deficiència, equivalent a la denominació limitació en l'activitat de la CIF.