desobeïx

Català

Verb

desobeïx

1. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de desobeir
2. (occidental) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb desobeir

Variants

• [1] desobeeix
• [2] desobeeix

Miscel·lània

• Anagrames: boixedes, obsedeix