desencolen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /də.zəŋˈko.ɫən/, occidental /de.zeŋˈko.ɫen/
• Rimes: -olen

Verb

desencolen

1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de desencolar
2. (occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb desencolar
3. (occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb desencolar

Variants

• [2] desencolin
• [3] desencolin

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·co·len (4)