desbraonar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /dəz.bɾə.uˈna/
balear /dəz.bɾə.oˈna/, /dəz.bɾə.uˈna/
Occidental:  nord-occidental /dez.βɾa.oˈna/
valencià /dez.bɾa.oˈnaɾ/, /dez.βɾa.oˈna/

Verb[modifica]

desbraonar trans.

  1. esbraonar
    «... cada vegada més inert i desbraonat en la contínua tortura decretada pel tribunal de metges de La Paz.» (Magdalena Guilló Fontanills, En una vall florida al peu de les espases, 1978)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: desbraono, desbraona, desbraonem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·bra·o·nar (4)

Vegeu també[modifica]