Vés al contingut

desbancar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /dəz.bəŋˈka/
Occidental:  nord-occidental /dez.βaŋˈka/
valencià /dez.baŋˈkaɾ/, /dez.βaŋˈka/

Verb[modifica]

desbancar trans.

  1. Perdre una posició de supremacia i ser-ne substituït.
    «-En els oracles (vv. 128-130) hi ha una declaració terminant: el blanquer paflagoni serà desbancat per un altre artesà més mesquí.» (Aristófanes, Comèdies (vol. II): Els cavallers. Les bromes, Fundació Bernat Metge)
    «-Per tal de copsar el nou subjecte que pren forma un cop el cartesianisme ha estat desbancat, cal que hom s'acosti a les tesis del metge vienès Sigmund Freud.» (M.Perelló, L'home que morí bestiola: subjecte i estètica de Franz Kafka, Revista Taula, Universitat de les Balears, núm. 41, 2007-2008)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: desbanco, desbanca, desbanquem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·ban·car (3)
  • Anagrama: brancades

Vegeu també[modifica]