deixondar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /də.ʃunˈda/
balear /də.ʃonˈda/, /də.ʃunˈda/
Occidental:  nord-occidental /dej.ʃonˈda/
valencià /dej.ʃonˈdaɾ/, /de.ʃonˈda/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: deixondà
  • Etimologia: De *deixidar i l'infix -on- per influència de son, del llatí vulgar *dēexcitāre, de excitō ‎(«excitar»), o bé directament del llatí *de-ex-somnitare ‎(«llevar la son»), de somniō ‎(«somniar»), segle XIV.

Verb[modifica]

deixondar trans., pron. ‎(pronominal deixondar-se)

  1. deixondir
    «Ho tenia ben present, l'airet finet que li deixondava les orelles ho confirmava prou.» (Jordi Pere Cerdà, Col·locació de personatges en un jardí tancat, 1993)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: deixondo, deixonda, deixondem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: dei·xon·dar (3)

Vegeu també[modifica]