deçà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəˈsa/, occidental /deˈsa/
• Rimes: -a
• Etimologia: De de i ça.

Preposició

deçà

1. En posició relativa més propera al parlant respecte a un element de referència.

   «Hi exercia una forta pressió el darrer papa d’Avinyó, Benet XIII, l’aragonés Pedro de Luna, que només era ja reconegut aleshores pels sobirans de deçà el Pirineu.» (Manuel Sanchis Guarner, La ciutat de València, 1972)

Sinònims

• cis-

Antònims

• dellà

Derivats

• al deçà de
• deçà i dellà de

Traduccions

Traduccions

• Anglès: on this side of ^(en)
• Castellà: aquende ^(es)
• Francès: en deçà de ^(fr)
• Italià: di qua da ^(it)

Adverbi

deçà

1. En el cantó d'ací, el més proper al parlant.

   «Arribàrem a la tàpia, i jo em quedí deçà, però ell saltà dellà.» (Enric Valor, L'adverbi, II: Gramàtica elemental per a valencians, 1964)

Derivats

• deçà i dellà

Antònims

• dellà

Traduccions

Traduccions

• Anglès: over here ^(en)
• Castellà: acá ^(es)
• Francès: deçà ^(fr)
• Italià: in qua ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: de·çà (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot