- Pronúncia(i): /ˈkʊ.pɪ.oː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kuep- («bullir»), que en llatí va adoptar el sentit figurat de «bullir d'enveja».
cupiō (1a present?), cupis (2a present), cupere (infinitiu), cupīvī (perfet), cupītum (supí)
- desitjar, cobejar
