culpable

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kuɫˈpab.bɫə/, occidental /kuɫˈpa.βɫe/
• Rimes: -able
• Etimologia: Del llatí culpabilis, segle XIV, de culpa ‎(«falta, imputació») amb el sufix bilis ‎(«possibilitat»), és a dir, «aquell a qui es pot carregar la culpa».

Adjectiu

cul·pa·ble inv. ‎(plural culpables)

1. Emprat per a qualificar fets, objectes o persones relacionats amb una culpa.

Sinònims

pecador, ofensor

Traduccions

Relacionat amb una culpa

• Alemany: schuldig ^(de)
• Anglès: guilty ^(en)
• Armeni: մեղավոր ^(hy) ‎(mekhavor)
• Búlgar: вино́вен ^(bg)
• Castellà: culpable ^(es)
• Danès: skyldig ^(da)
• Finès: syyllinen ^(fi)
• Francès: coupable ^(fr)
• Grec: ένοχος ^(el) ‎(énokhos)
• Grec antic: ἔνοχος ^(grc) ‎(énokhos)
• Hebreu: אָשֵׁם ^(he)
• Hongarès: bűnös ^(hu)
• Irlandès: ciontach ^(ga)

• Italià: colpevole ^(it)
• Letó: vaininieks ^(lv)
• Llatí: culpabilis ^(la), nocens ^(la)
• Malai: bersalah ^(ms)
• Neerlandès: schuldig ^(nl)
• Polonès: oskarżony ^(pl)
• Portuguès: culpado ^(pt)
• Romanès: vinovat ^(ro)
• Rus: вино́вный ^(ru) ‎(vinovni)
• Suec: skyldig ^(sv)
• Turc: suçlu ^(tr)
• Való: coupåbe ^(wa)
• Xinès: 有罪 ^(zh) ‎(yǒuzuì)

Nom

cul·pa·ble m. f. ‎(plural culpables)

1. Persona que té la responsabilitat d'un dany físic o moral, o bé qui ha comès un fet delictiu.

Traduccions

Persona responsable d’una culpa

• Alemany: Schuldiger ^(de) m.
• Anglès: culprit ^(en)
• Castellà: culpable ^(es)
• Francès: coupable ^(fr)

• Italià: colpevole ^(it)
• Llatí: nocens ^(la)
• Portuguès: culpado ^(pt)
• Romanès: culpaș ^(ro)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \kulˈpa.βle\

Americà: alt /k(u)lˈpa.ble/, baix \kulˈpa.βle\

• Etimologia: Del llatí culpabilis.

Adjectiu

cul·pa·ble inv. ‎(plural culpables)

1. culpable