culpable

Català

• Pronúncia: oriental /kuɫˈpab.bɫə/, occidental /kuɫˈpa.βɫe/
• Rimes: -able
• Etimologia: Del llatí culpabilis, segle XIV, de culpa ‎(«falta, imputació») amb el sufix bilis ‎(«possibilitat»), és a dir, «aquell a qui es pot carregar la culpa».

Adjectiu

cul·pa·ble inv. ‎(plural culpables)

1. Emprat per a qualificar fets, objectes o persones relacionats amb una culpa.

Sinònims

pecador, ofensor

Traduccions

Relacionat amb una culpa

• Alemany: schuldig ^(de)
• Anglès: guilty ^(en)
• Castellà: culpable ^(es)

• Francès: coupable ^(fr)
• Italià: colpevole ^(it)

Nom

cul·pa·ble m. f. ‎(plural culpables)

1. Persona que té la responsabilitat d'un dany físic o moral, o bé qui ha comès un fet delictiu.

Traduccions

Persona responsable d’una culpa

• Alemany: Schuldiger ^(de) m.
• Anglès: culprit ^(en)
• Castellà: culpable ^(es)

• Francès: coupable ^(fr)
• Italià: colpevole ^(it)
• Romanès: culpaș ^(ro)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \kulˈpa.βle\

Americà: alt /k(u)lˈpa.ble/, baix \kulˈpa.βle\

• Etimologia: Del llatí culpabilis.

Adjectiu

cul·pa·ble inv. ‎(plural culpables)

1. culpable