cullerer

Català

Cullerer de cuina

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ʎəˈɾe/, balear /ku.jəˈɾe/
Occidental:	nord-occidental /ku.ʎeˈɾe/, valencià /ku.ʎeˈɾeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De cullera i el sufix -er, segle XVII.

Nom

cullerer m. ‎(plural cullerers)

1. Prestatge de cuina per a penjar-hi coberts i altres estris.
2. (tèxtil) bitllera

Traduccions

Traduccions

• Castellà: cucharetero ^(es) m.

Nom

cullerer m. ‎(plural cullerers, femení cullerera)

1. Fabricat o venedor de culleres i altres coberts, especialment de fusta de boix.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: cucharero ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·lle·rer (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB