copine

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /kɔ.pin/
  • Etimologia: De copain.

Nom[modifica]

copine f. ‎(plural copines)

  1. companya
    «Sur ces entrefaites elle a rencontré par hasard une de ses anciennes copines, une nommée Suzanne, une brune en minijupe, une sorte de grande sauterelle à la voix nasillarde.» (Daniel Apruz, La Bêlamour, 1970)
    Mentrestant, es trobà per casualitat amb una de les antigues companyes anomenada Suzanne, una morena vestida amb minifaldilla, una mena de saltamartí gros de veu nasal.
  2. estimada, xicota, parella

Vegeu també[modifica]