constaré

Potser volíeu: constare

Català

Verb

constaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de constar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cons·ta·ré (3)
• Heterograma de 8 lletres (acenorst)
• Anagrames: canteros, cantores, contares, costaner, encrosta, encrostà, enrocats, necrosat, recontàs, sortenca, toscaren, trescano

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ko(n)s.taˈɾe/, meridional \ko(ŋ)h.taˈɾe\

Americà: alt /kons.t(a)ˈɾe/, baix \ko(ŋ)h.taˈɾe\, austral /ko(n)h.taˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

constaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb constar