consonans

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈeː.lɛ.ɡans/
• Etimologia: Adjectiu: derivat de cōnsonō. Nom: No hi ha constància de l'ús de l'expressió littera cōnsonāns («lletra consonant» o «lletra ressonant») en llatí clàssic, per tant es creu que és una adaptació del grec antic σύμφωνον ‎(sýmphōnon).

Adjectiu

cōnsonāns m. f. n. ‎(genitiu cōnsonantis)

1. consonant

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	cōnsonāns			cōnsonantēs	cōnsonantia
Vocatiu	cōnsonāns			cōnsonantēs	cōnsonantia
Acusatiu	cōnsonantem	cōnsonāns		cōnsonantēs	cōnsonantia
Genitiu	cōnsonantis			cōnsonantium
Datiu	cōnsonantī			cōnsonantibus
Ablatiu	cōnsonantī			cōnsonantibus

Nom

cōnsonāns f. ‎(genitiu cōnsonantis)

1. consonant

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cōnsonāns	cōnsonantēs
Vocatiu	cōnsonāns	cōnsonantēs
Acusatiu	cōnsonantem	cōnsonantēs
Genitiu	cōnsonantis	cōnsonantium
Datiu	cōnsonantī	cōnsonantibus
Ablatiu	cōnsonante	cōnsonantibus