consonans

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈeː.lɛ.ɡans/
  • Etimologia: Adjectiu: derivat de cōnsonō. Nom: No hi ha constància de l'ús de l'expressió littera cōnsonāns («lletra consonant» o «lletra ressonant») en llatí clàssic, per tant es creu que és una adaptació del grec antic σύμφωνον ‎(súmphōnon).

Adjectiu[modifica]

cōnsonāns m. f. n. ‎(genitiu cōnsonantis)

  1. consonant

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu cōnsonāns cōnsonantēs cōnsonantia
Vocatiu cōnsonāns cōnsonantēs cōnsonantia
Acusatiu cōnsonantem cōnsonāns cōnsonantēs cōnsonantia
Genitiu cōnsonantis cōnsonantium
Datiu cōnsonantī cōnsonantibus
Ablatiu cōnsonantī cōnsonantibus


Nom[modifica]

cōnsonāns f. ‎(genitiu cōnsonantis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu cōnsonāns cōnsonantēs
Vocatiu cōnsonāns cōnsonantēs
Acusatiu cōnsonantem cōnsonantēs
Genitiu cōnsonantis cōnsonantium
Datiu cōnsonantī cōnsonantibus
Ablatiu cōnsonante cōnsonantibus
  1. consonant