compost

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kumˈpɔst/, balear /komˈpɔst/, /kumˈpɔst/

Occidental: /komˈpɔst/

• Rimes: -ɔst
• Etimologia: De compondre, segle XIV.

Adjectiu

compost m. ‎(femení composta, plural masculí composts o compostos, plural femení compostes)

1. Format per diversos elements, que té certa complexitat.
2. (botànica) Dit de la fulla formada per diferents folíols.
3. (filologia) Constituït per elements lingüístics de la mateixa naturalesa.

Traduccions

Format per diversos elements

• Anglès: compound ^(en)
• Castellà: compuesto ^(es)

• Francès: composé ^(fr)

Nom

compost m. ‎(plural composts o compostos)

1. (filologia) Mot format combinant dues o més bases lèxiques.
2. (química) Substància formada per diversos elements químics.
3. (agricultura) Producte obtingut per transformació biològica de substàncies orgàniques diverses, emprat per a adobar la terra.

Traduccions

Mot combinat

• Anglès: compound ^(en)
• Castellà: compuesto ^(es)

• Francès: composé ^(fr)

Substància de diversos elements químics

• Anglès: compound ^(en)
• Castellà: compuesto ^(es) m.

• Francès: composé ^(fr) m.

Producte transformat per a adobar

• Anglès: compost ^(en)
• Castellà: compuesto ^(es) m.

• Francès: compost ^(fr) m.

Verb

compost

1. participi masculí singular del verb compondre

Miscel·lània

• Síl·labes: com·post (2)
• Anagrama: comptos

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot