combate

Potser volíeu: combaté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kumˈba.tə/, balear /komˈba.tə/, /kumˈba.tə/

Occidental: /komˈba.te/

• Rimes: -ate

Verb

combate

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de combatre

Miscel·lània

• Síl·labes: com·ba·te (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcemot)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /komˈba.te/

Americà: alt /komˈba.t(e)/, baix /komˈba.te/

• Rimes: -ate
• Etimologia: De combatir i el sufix -e.

Nom

combate m. ‎(plural combates)

1. combat

Miscel·lània

• Síl·labes: com·ba·te (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcemot)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre combate