cogombre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kuˈɣom.bɾə/, balear /koˈɣom.bɾə/, /kuˈɣom.bɾə/

Occidental: /koˈɣom.bɾe/

Àudio: occidental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí cucumere(m), acusatiu de cucumis, segle XIII.

Nom

cogombre m. ‎(plural cogombres)

1. (botànica) El fruit comestible del cogombre.
2. (botànica) Planta que pertany a la família de les cucurbitàcies (Cucumis sativus).

Sinònims

• cogombrera

Derivats

• cogombrar
• cogombre amarg
• cogombre salvatge
• cogombrera
• cogombret

Traduccions

fruit

• Alemany: Gurke ^(de) f.
• Anglès: cucumber ^(en)
• Belarús: агуро́к ^(be) m. ‎(ahurok)
• Búlgar: кра́ставица ^(bg) f. ‎(kràstavitsa)
• Castellà: pepino ^(es) m.
• Danès: agurk ^(da) c.
• Eslovac: uhorka ^(sk) f.
• Eslovè: kumara ^(sl) f.
• Esperanto: kukumo ^(eo)
• Estonià: kurk ^(et)
• Feroès: agurka ^(fo) f.
• Finès: kurkku ^(fi)
• Francès: concombre ^(fr) m.
• Friülà: cudumar ^(fur) m.
• Gallec: cogombro ^(gl) m.
• Gal·lès: ciwcymbr ^(cy) m.
• Georgià: კიტრი ^(ka) ‎(kitri)
• Grec: αγγούρι ^(el) n. ‎(anguri)
• Grec antic: σίκυος ^(grc) m. ‎(síkyos)
• Groenlandès: agurki ^(kl)

• Hebreu: מְלָפְפוֹן‎ ^(he) m.
• Islandès: gúrka ^(is) f.
• Italià: cetriolo ^(it) m.
• Japonès: 胡瓜 ^(ja)
• Kurd: arû ^(ku)
• Llatí: cucumis ^(la) m.
• Maltès: ħjara ^(mt) f.
• Neerlandès: komkommer ^(nl) m.
• Noruec: agurk ^(no) m.
• Occità: cogombre ^(oc) m.
• Polonès: ogórek ^(pl) m.
• Portuguès: pepino ^(pt) m.
• Retoromànic: cucumera ^(rm) f.
• Romanès: castravete ^(ro) m.
• Rus: огуре́ц ^(ru) m. ‎(ogurets)
• Serbocroat: краставац ^(sh), krastavac ^(sh)
• Suec: gurka ^(sv) c.
• Tàtar: кыяр ^(tt)
• Turc: hıyar ^(tr)
• Txec: okurka ^(cs) f.

planta

• Anglès: cucumber ^(en)
• Castellà: pepino ^(es) m.

• Francès: concombre ^(fr) m.
• Italià: cetriolo ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·gom·bre (3)
• Anagrama: combrego

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot