clica

Potser volíeu: clicà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɫi.kə/, occidental /ˈkɫi.ka/
• Rimes: -ika
• Etimologia: Del francès clique.

Nom

clica f. ‎(plural cliques)

1. Grup petit i clos de persones amb afinitat social o d'estil, i sentiment de pertinença.

Traduccions

colla

• Alemany: Clique ^(de) f.
• Anglès: clique ^(en)
• Castellà: clica ^(es) f., clique ^(es) f.
• Eslovac: klika ^(sk) f.
• Francès: clique ^(fr) f.
• Grec: κλίκα ^(el) f. ‎(klika)
• Italià: cricca ^(it) f., conventicola ^(it) f., congrega ^(it) f., cosca ^(it) f., camarilla ^(it) f.
• Portuguès: panelinha ^(pt) f., clique ^(pt) m.
• Rus: кли́ка ^(ru) f. ‎(klika)

Verb

clica

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de clicar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb clicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cli·ca (2)
• Anagrames: calci, calcí

Vegeu també

• Obres de referència: Termcat, Optimot