clevillàrem

Potser volíeu: clevillarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɫə.βiˈʎa.ɾəm/, balear /kɫə.viˈʎa.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /kɫe.βiˈʎa.ɾem/
	valencià /kɫe.viˈʎa.ɾem/, /kɫe.βiˈʎa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

clevillàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de clevillar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb clevillar

Variants

• [2] clevilléssem, clevillàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: cle·vi·llà·rem (4)
• Anagrames: clivellarem, clivellàrem