cirera

Potser volíeu: CIRERA, Cirera

Català

Unes cireres

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /siˈɾe.ɾə/, occidental /siˈɾe.ɾa/
• Rimes: -eɾa

Àudio: oriental

(fitxer)

, occidental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí cerasia, plural de cerasium, del grec antic κερᾰ́σῐον ‎(kerásion), de κερᾰσός ‎(kerasós, «cirerer»), segle XIII.

Nom

cirera f. ‎(plural cireres)

1. Fruit petit, rodó, dolç i vermell que cria el cirerer.

Derivats

• cirerer

Traduccions

Fruit del cirerer

• Alemany: Kirsche ^(de) f.
• Anglès: cherry ^(en) n.
• Asturià: cereza ^(ast) f., zreza ^(ast) f.
• Basc: gerezi ^(eu)
• Belarús: чарэ́шня ^(be) f. ‎(txaréixnia)
• Bretó: kerez ^(br)
• Coreà: 버찌 ^(ko) ‎(beojji)
• Danès: kirsebær ^(da) n.
• Eslovac: čerešňa ^(sk) f.
• Esperanto: ĉerizo ^(eo)
• Finès: kirsikka ^(fi)
• Francès: cerise ^(fr) f.
• Gallec: cereixa ^(gl) f.
• Gal·lès: ceiriosen ^(cy) f.
• Georgià: ბალი ^(ka) ‎(bali)
• Grec: κεράσι ^(el) n. ‎(kerassi)
• Grec antic: κεράσιον ^(grc) n. ‎(kerásion)
• Hongarès: cseresznye ^(hu)
• Ido: cerizo ^(io)
• Irlandès: silín ^(ga) m.
• Islandès: kirsuber ^(is) n.

• Italià: ciliegia ^(it) f.
• Llatí: cerasum ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: CIRERA ^(csc)
• Noruec: kirsebær ^(no) n.
• Occità: cerièra ^(oc) f., cerida ^(oc) f.
• Persa: گیلاس ^(fa)
• Polonès: wiśnia ^(pl) f.
• Portuguès: cereja ^(pt) f.
• Retoromànic: tscharescha ^(rm) f.
• Romanès: cireașă ^(ro) f.
• Rus: чере́шня ^(ru) f. ‎(txeréixnia)
• Sicilià: cirasa ^(scn) f.
• Suahili: cheri ^(sw)
• Tai: เชอร์รี่ ^(th)
• Turc: kiraz ^(tr)
• Txec: třešně ^(cs) f. pl.
• Ucraïnès: чере́шня ^(uk) f. ‎(txerèixnia)
• Való: ceréjhe ^(wa)
• Volapük: cel ^(vo)
• Xinès: 櫻桃 ^(zh) ‎(樱桃, yīngtáo)

Miscel·lània

• Síl·labes: ci·re·ra (3)
• Anagrama: ricaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot