chronicon

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkrɔ.nɪ.kɔn/
• Etimologia: Del grec χρονικόν ‎(khronikón), derivat de l'adjectiu χρονικός ‎(khronikós, «relatiu al temps»).

Nom

chronicon n. ‎(genitiu chronicī)

1. cronicó
2. crònica

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	chronicon	chronica
Vocatiu	chronicon	chronica
Acusatiu	chronicon	chronica
Genitiu	chronicī	chronicōrum
Datiu	chronicō	chronicīs
Ablatiu	chronicō	chronicīs