ceterus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkeː.tɛ.rʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *ke- ‎(«aquí»).

Adjectiu

cēterus m., cētera f., cēterum n.

1. l'altra part, la resta

   «Si vestem et ceterum ornatum muliebrem pretii majoris habeat.» (Ciceró, In Verrem I, 31, 51)

   Tenia els vestits i la resta d'ornaments femenins.

   «Ceterae multitudini diem statuit.» (Gai Sal·lusti Crisp, De coniuratione Catilinae 36, 2)

   Va fixar una data per a la resta del poble.

   «Ceterum exercitum in provinciam collocat.» (Gai Sal·lusti Crisp, Bellum Iugurthinum 61, 2)

   Ell distribueix la resta e l'exèrcit per la província.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	cēterus	cētera	cēterum		cēterī	cēterae	cētera
Vocatiu	cētere	cētera	cēterum		cēterī	cēterae	cētera
Acusatiu	cēterum	cēteram	cēterum		cēterōs	cēterās	cētera
Genitiu	cēterī	cēterae	cēterī		cēterōrum	cēterārum	cēterōrum
Datiu	cēterō	cēterae	cēterō		cēterīs
Ablatiu	cēterō	cēterā	cēterō		cēterīs