cercolàreu

Potser volíeu: cercolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sər.kuˈɫa.ɾəw/
	balear /səɾ.koˈɫa.ɾəw/, /sər.kuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	/seɾ.koˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

cercolàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de cercolar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb cercolar

Variants

• [2] cercoléssiu, cercolésseu, cercolàssiu, cercolàsseu