cercolàrem

Potser volíeu: cercolarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sər.kuˈɫa.ɾəm/
	balear /səɾ.koˈɫa.ɾəm/, /sər.kuˈɫa.ɾəm/
Occidental:	/seɾ.koˈɫa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

cercolàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de cercolar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb cercolar

Variants

• [2] cercoléssim, cercoléssem, cercolàssim, cercolàssem