casquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /kas.keˈɣes/

Verb

casquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb cascar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] casqués, cascàs o cascara.

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·que·gués (3)