canícula
Potser volíeu: Canícula
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /kəˈni.ku.ɫə/, occidental /kaˈni.ku.ɫa/
- Rimes: -ikula
- Etimologia: Del llatí canicula (literalment «gosseta»), diminutiu femení de canis, sobrenom de l’estel Sírius de la constel·lació del Ca Major, perquè la seva sortida coincidia amb la del Sol a l’estiu, segle XIV. Doblet de xenilla via el francès.
Nom
[modifica]canícula f. (plural canícules)
- Període d'uns quaranta dies seguits entre juliol i agost del qual s'esperen les temperatures màximes anuals.
- Alta temperatura que es pateix durant l’estiu.
- Període de temps del dia en què és visible l'estel Sírius (altrament conegut com a Canícula) i que és coincident amb el moment del dia de màxima calor.
Traduccions
[modifica]Traduccions
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ca·ní·cu·la (4)
- Anagrama: calcinau