campa

Potser volíeu: campà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkam.pə/, occidental /ˈkam.pa/
• Rimes: -ampa
• Etimologia: Adjectiu: De camp amb el sentit originari de plana, segle XIV.
• Etimologia: Nom: Substantivació de terra campa.

Adjectiu

campa inv. ‎(plural campes)

1. Usat en la locució terra campa.

Nom

campa f. ‎(plural campes)

1. Terreny pla sense cultivar.

   «L’assumpte principal tractat en la reunió ha sigut l’incendi declarat en una campa d’apilament d’estris i residus procedents de municipis afectats per la DANA.» (Conselleria de Emergències i Interior, «El CECOPI sol·licita incrementar la vigilància en els punts d’apilament de la DANA per a evitar incidents com l’incendi d’Alberic», Generalitat Valenciana, 16/12/2024)

Verb

campa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de campar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb campar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cam·pa (2)
• Anagrames: acamp, capam

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB