burgesament

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /burˌʒɛ.zəˈmen/
balear /buɾˌʒə.zəˈment/, /burˌʒɛ.zəˈmen/
Occidental:  nord-occidental /burˌd͡ʒe.zaˈmen/
valencià /buɾˌd͡ʒe.zaˈment/, /buɾˌd͡ʒe.zaˈmen/

Adverbi[modifica]

burgesament

  1. D'una manera burgesa.
    «Per això és tan feliç entre captaires, pillards i desclassats menjant pols de carretera, gandulejant, enganyant la seva mare, desvinculat de la societat i de tothom, quan podria ésser metge, professor, constituir una família i viure ordenadament, burgesament (Joan Puig i Ferreter, Camins de França, pàg. 605, Edicions Proa, Badalona, 1934)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bur·ge·sa·ment (4)