briva

Potser volíeu: brivà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɾi.βə/, balear /ˈbɾi.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɾi.βa/
	valencià /ˈbɾi.va/, /ˈbɾi.βa/

• Rimes: -iva
• Etimologia: Del castellà briba, de bribia ‎(«art d’enganyar»), de biblia ‎(«paraula de predicador»), segle XIX.

Nom

briva f. ‎(plural brives)

1. Púrria, gent de la pitjor mena.

Traduccions

Traduccions

Verb

briva

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brivar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brivar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bri·va (2)
• Anagrames: abriv, vibra, vibrà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB