bretó

Català

• Pronúncia: oriental /bɾəˈto/, occidental /bɾeˈto/
• Rimes: -o

Nom

bre·tó m. ‎(plural bretons, femení bretona)

1. Natural de la Bretanya.
2. (invariable) Llengua cèltica originària de la Bretanya.

Traduccions

    Natural de la Bretanya

Alemany: Bretonisch (de) n. Anglès: Breton (en) Àrab: بريتونية (ar) Basc: bretoiera (eu) Bretó: brezhoneg (br) m. Castellà: bretón (es) m. Coreà: 브루타뉴어 (ko) Eslovè: bretonščina (sl) f.

Finès: bretoni (fi) Francès: breton (fr) m. Hebreu: בריטנית (he) Italià: bretone (it) Japonès: ブルトン語 (ja) Portuguès: bretão (pt) Romanès: bretonă (ro) Xinès: 布列塔尼语 (zh)

    Llengua de la Bretanya

Alemany: Bretonisch (de) Anglès: Breton (en) Asturià: bretón (ast) Basc: bretainiera (eu), bretoiera (eu) Bretó: brezhoneg (br) Castellà: bretón (es) Danès: bretonsk (da) Eslovè: bretonščina (sl) Estonià: bretooni (et) Finès: bretoni (fi) Francès: breton (fr) Gallec: bretón (gl)

Gal·lès: Llydaweg (cy) Guaraní: breton (gn) Hongarès: Breton (hu) Islandès: Bretónska (is) Italià: bretone (it) Japonès: ブルトン語 (ja) Neerlandès: Bretons (nl) Occità: breton (oc) Portuguès: bretão (pt) Romanès: bretonă (ro) Suec: bretonska (sv) Txec: bretonština (cs)

Adjectiu

bre·tó m. ‎(femení bretona, plural masculí bretons, plural femení bretones)

1. Relatiu a la Bretanya, als seus habitants o a la seva llengua.

Traduccions

    Relatiu a la Bretanya

Alemany: bretonisch (de) Anglès: Breton (en) Asturià: bretón (ast) Basc: bretoi (eu) Bretó: breizhat (br), brezhonek (br) Castellà: bretón (es) Finès: bretonilainen (fi)

Francès: breton (fr) Gallec: bretón (gl) Neerlandès: Bretoens (nl) Polonès: bretoński (pl) Portuguès: bretão (pt) Romanès: breton (ro)

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot