bretó

Català

• Pronúncia: or. /bɾəˈto/, occ. /bɾeˈto/

Nom

bre·tó m. (plural bretons, femení bretona)

1. natural de la Bretanya
2. llengua que es parla a la Bretanya

Traduccions

    bretó [1] (natural de bretanya)

Alemany: Bretonisch (de) n. Anglès: Breton (en) Àrab: بريتونية (en) Basc: bretoiera (eu) Bretó: brezhoneg (br) m. Castellà: bretón (es) m. Coreà: 브루타뉴어 (ko) Eslovè: bretonščina (sl) f. Finès: bretoni (fi)

Francès: breton (fr) m. Hebreu: בריטנית (he) Italià: bretone (it) Japonès: ブルトン語 (ja) Portuguès: bretão (pt) Romanès: bretonă (ro) Xinès: 布列塔尼语 (zh)

    Per confirmar (majúscula inicial?)

Bielorús: Брэтонская Còrnic: Bretonek Croat: Bretonski Txec: Bretonský, Bretoňský Danès: Bretonsk Estonià: Bretooni Irlandès: Bretón Grec: Βρετονικά Hongarès: Breton Islandès: Bretónska Irlandès: Briotáinis

Letó: Bretoņu Lituà: Bretonų Mordovià: Бретононь Noruec: Bretonsk, Bretangsk Polonès: Bretoński Rus: Бретонский Eslovac: Bretónsky Suec: Bretagniska, Bretagnska Turc: Bröton Való: Burton Gal·lès: Llydaweg

Adjectiu

bre·tó m. (femení bretona, plural masculí bretons, plural femení bretones)

1. relatiu a la Bretanya, als seus habitants o a la seva llengua.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre bretó
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre bretó