torbe

Potser volíeu: torbę

Català

Verb

torbe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de torbar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb torbar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb torbar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb torbar

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·be (2)
• Anagrames: boter, Boter, botre, botré, bretó, brote, obert, rebot, trobe