breny

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾɛɲ/, occidental /ˈbɾeɲ/
• Rimes: -ɛɲ
• Etimologia: [1] Variant de brenc ‎(‘ramal de cordill, fibra de bri’), d’origen gàl·lic.
• Etimologia: [2] Del castellà breña, del gàl·lic *brignā, del protocèltic *brixs ‎(‘turó’).

Nom

breny m. ‎(plural brenys)

1. Veta que forma l'espardenya de vetes en conjunt amb la sola.

Nom

breny m. ‎(plural brenys)

1. Terreny abrupte ple d'arbustos i de malesa

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB

Català antic

• Etimologia: Variant de l’occitanisme bren, d’origen gàl·lic.

Nom

breny m. ‎(plural brenys)

1. segó

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo