segó

Potser volíeu: sego, seĝo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /səˈɣo/, occidental /seˈɣo/
• Rimes: -o
• Homòfon: cegó
• Etimologia: De segon com a variant substantivada amb el sentit de «segona operació de porgar i moldre», segle XIV.

Nom

segó m. ‎(plural segons)

1. Pellofa molta de blat, o altres grans de cereals, que se separa de la farina.

Sinònims

• bren

Derivats

• ensegonada
• segonet

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bran ^(en)
• Castellà: salvado ^(es) m.
• Francès: son ^(fr) m.
• Italià: crusca ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·gó (2)
• Anagrames: egos ^(alfagrama), gose

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \seˈɣo\

Americà: alt /s(e)ˈɡo/, baix \seˈɣo\

• Rimes: -o

Verb

segó

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb segar

Miscel·lània

• Síl·labes: se·gó (2)
• Anagrames: egos ^(alfagrama), geos