blaver

Català

Oriental:	central /bɫəˈβe/, balear /bɫəˈve/
Occidental:	nord-occidental /bɫaˈβe/
	valencià /bɫaˈveɾ/, /bɫaˈβeɾ/

Rimes: -e(ɾ)
Etimologia: De blau i el sufix -er, per la defensa de la senyera coronada amb una franja vertical blava com a privativa valenciana en contraposició a la senyera reial.

blaver m. ‎(femení blavera, plural masculí blavers, plural femení blaveres)

blaver m. ‎(plural blavers, femení blavera)

Seguidor del blaverisme.
«No fóra estrany de trobar-nos amb blavers disposats a acceptar el nom de català per a l'idioma a condició que hi escriguérem amb una ortografia inequívocament diferenciada —punt en el qual es mostraran irreductibles— de la normativa general catalana.» (Vicent Pitarch, Control lingüístic o caos, 1996)