bitè

Potser volíeu: bite

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /biˈtɛ/, occidental /biˈte/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: D’origen preromà incert, relacionat amb be. Cognat de l’occità gascó pita ‎(‘cabrit’), portuguès bita ‎(‘cabra’), sard bitti ‎(‘anyell’).

Nom

bitè m. ‎(plural bitens)

1. Animal del bestiar de llana.
2. Carn del bestiar de llana.

Derivats

• a collbitet

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·tè (2)
• Anagrames: tebi, tibe

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB