Vés al contingut

bistorta

De Viccionari
Potser volíeu: bistòrta

Català[modifica]

Oriental:  /bisˈtɔr.tə/
Occidental:  nord-occidental /bisˈtɔr.ta/
valencià /bisˈtɔɾ.ta/, /bisˈtɔɾ.tɔ/

Nom[modifica]

bistorta f. ‎(plural bistortes)

  1. (botànica) Planta de la família de les poligonàcies (Polygonum bistorta).

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bis·tor·ta (3)
  • Anagrama: orbitats

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: septentrional /bisˈtoɾ.ta/, meridional /bihˈtoɾ.ta/
Americà: alt /b(i)sˈtoɾ.ta/, baix /bihˈtoɾ.ta/

Nom[modifica]

bistorta f. ‎(plural bistortas)

  1. (botànica) serpentària (Polygonum bistorta)

Sinònims[modifica]

bistorta hembra, bistorta macho, bistorta menor, romaza retorcida, sierpe tendida, suelda colorada

Compostos i expressions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bis·tor·ta (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bistorta
  • Font Quer, Pío. «68. BISTORTA». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, 143-144. ISBN 8483072422.