bisbe

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbiz.bə/, occidental /ˈbiz.βe/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí eclesiàstic episcŏpus, segle XII, del grec antic επίσκοπος ‎(epískopos, «vigilant, supervisor»), format pel prefix επι- ‎(epi-, «per damunt») i σκοπος ‎(skopos, «el qui observa»).

Nom[modifica]

bisbe m. ‎(plural bisbes, femení bisbessa)

  1. Càrrec de la jerarquia de l'església cristiana, que té l'administració d'una diòcesi sota el seu control.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

bisbe m. ‎(plural bisbes)

  1. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Rhinoptera marginata)
  2. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Pteromylaeus bovinus)
  3. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Trachyrincus scabrus)

Sinònims[modifica]

Hiperònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bis·be (2)

Vegeu també[modifica]