biaix

Català

• Pronúncia: oriental /biˈaʃ/, occidental /biˈajʃ/
• Rimes: -ajʃ
• Etimologia: Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen d'aquesta paraula:

Del llatí biaxus ‎(«amb dos eixos de direcció»).

De l'occità biaissar, procedent de la unió dels termes llatins bis ‎(«rebuig») i anxiari ‎(«inquietar-se, apartar-se, desviar-se»).

Del gal·lo-romà bigassiu, derivat del grec ἐπικάρσιος ‎(epikársios, «oblic»).

• Anagrames: baixi, baixí

Nom

bi·aix m. ‎(plural biaixos)

1. Manera obliqua de tallar una cosa.
2. Diferència sistemàtica entre el valor de l'estimació d'un paràmetre i el seu valor real.
3. (psicologia) Tendència natural d'una personalitat, tret distintiu.

   Ex.: biaix optimista, biaix de creença, etc.

Derivats

• esbiaixar

Traduccions

Manera obliqua

• Anglès: bias ^(en)
• Castellà: sesgo ^(es)

• Francès: biais ^(fr)
• Italià: sbieco ^(it), bias ^(it)

Diferència sistemàtica

• Anglès: bias ^(en), systematic error ^(en)
• Castellà: error sistemático ^(es), sesgo ^(es)

• Francès: biais ^(fr), erreur systématique ^(fr)

Vegeu també

• Biaix a la Viquipèdia
• biaix. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot