biaix

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /biˈaʃ/, occidental /biˈajʃ/
  • Rimes: -ajʃ
  • Etimologia: Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen d'aquesta paraula:
Del llatí biaxus ‎(«amb dos eixos de direcció»).
De l'occità biaissar, procedent de la unió dels termes llatins bis ‎(«rebuig») i anxiari ‎(«inquietar-se, apartar-se, desviar-se»).
Del gal·lo-romà bigassiu, derivat del grec ἐπικάρσιος ‎(epikaroios, «oblic»).

Nom[modifica]

bi·aix m. ‎(plural biaixos)

  1. Manera obliqua de tallar una cosa.
  2. Diferència sistemàtica entre el valor de l'estimació d'un paràmetre i el seu valor real.
  3. (psicologia) Tendència natural d'una personalitat, tret distintiu.
    Ex.: biaix optimista, biaix de creença, etc.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]