biaix
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /biˈaʃ/, occidental /biˈajʃ/
- Rimes: -ajʃ
- Etimologia: Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen d'aquesta paraula:
- Del llatí biaxus («amb dos eixos de direcció»).
- De l'occità biaissar, procedent de la unió dels termes llatins bis («rebuig») i anxiari («inquietar-se, apartar-se, desviar-se»).
- Del gal·lo-romà bigassiu, derivat del grec ἐπικάρσιος (epikársios, «oblic»).
Nom[modifica]
biaix m. (plural biaixos)
- Manera obliqua de tallar una cosa.
- Diferència sistemàtica entre el valor de l'estimació d'un paràmetre i el seu valor real.
- (psicologia) Tendència natural d'una personalitat, tret distintiu.
- Ex.: biaix optimista, biaix de creença, etc.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Manera obliqua
Diferència sistemàtica
|
|
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- biaix. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot