Vés al contingut

batu

De Viccionari

Caló català

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈba.tu/
  • Etimologia: D’origen desconegut, propi dels calós ibèrics. Probablement singular analògic de batus amb una terminació que indica un manlleu amb el sufix grec àton -ος ‎(-os), manifestat amb el plural -οι ‎(-oi) en el compost batipuró.[1] Compareu amb el caló espanyol bato i el caló brasiler bati.

batu ‎(bátum. ‎(plural batus)

  1. pare
    «M'atxalo a dir-ho al meu batu (Juli Vallmitjana, Els zin-calós, 1911)
    Me’n vaig a dir-ho al meu pare.
  2. (plural) pares (pare i mare)
    «No panelis res a tos batus, que t'adinyaré molt lubé.» (Juli Vallmitjana, Sota Monjuic, 1908)
    No diguis res als teus pares, que et donaré molts diners.
    «Tuquis batus, manguis batus, gallibelen de nosotri.» (Peret, «Xaví», 1973)
    Els teus pares, els meus pares, parlen de nosaltres.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]
  • baró batu ‎(«avi», literalment «gran pare»)

Relacionats

[modifica]
  • dai ‎(daj, «mare»)

Vegeu també

[modifica]
  1. Moser, Alina. Mirades sobre el caló català, Universitat de Barcelona, 2016

Esperanto

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈba.tu/ Audio 

Verb

[modifica]

batu

  1. volitiu de bati