barbarisme

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Nom[modifica]

bar·ba·ris·me m. ‎(plural barbarismes)

  1. Forma lingüística, generalment lèxica, incorrecta en llurs regles d'escriptura, pronúncia o sintaxi (no normativa), no reconeguda com a pròpia (generalment d'origen estranger, com per exemple els castellanismes).[1][2][3][4][5][6]
  2. Poèticament, una multitut de bàrbars.[6]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre barbarisme
  2. Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre barbarisme
  3. Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre barbarisme
  4. Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 252.
  5. FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840. p. 69.
  6. 6,0 6,1 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 185.


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

barbarisme m. ‎(plural barbarismes)

  1. barbarisme


Neerlandès
[modifica]

Nom[modifica]

barbarisme ‎(plural barbarismen)

  1. barbarisme


Occità
[modifica]

Nom[modifica]

barbarisme m. ‎(plural barbarismes)

  1. barbarisme