ascla

Potser volíeu: asclà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈas.kɫə/, occidental /ˈas.kɫa/
• Homòfon: ascle
• Etimologia: Del llatí assŭla, diminutiu de assis ‎(«llata, estaca»), segle XIII.

Nom

ascla f. ‎(plural ascles)

1. Fragment de pedra trencada.
2. Eina per tallar feta amb pedra, emprada pels primitius homínids.
3. Tros de fusta trencat de forma irregular.

Traduccions

Fragment de pedra trencada

• Anglès: lithic flake ^(en)
• Castellà: lasca ^(es)
• Francès: éclat ^(fr)
• Italià: ? ^(it)

Tros de fusta trencat de forma irregular

• Anglès: sliver ^(en)
• Castellà: astilla ^(es)
• Francès: mèche ^(fr)
• Italià: scheggia ^(it)

Verb

ascla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de asclar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb asclar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·cla (2)
• Anagrames: calàs, casal, Casal, lacàs, lasca, lascà, salaç

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot