artesà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ər.təˈza/, occidental /aɾ.teˈza/
• Rimes: -a
• Etimologia: De l'italià artigiano ‎(«operari especialitzat»), de arte, segle XV.

Nom

artesà m. ‎(plural artesans, femení artesana)

1. Persona que produeix objectes d'art manual.

Traduccions

Persona

• Alemany: Handwerker ^(de) m.
• Anglès: craftsman ^(en)
• Armeni: արհեստավոր ^(hy) ‎(arhestavor)
• Castellà: artesano ^(es) m.
• Danès: håndværker ^(da) c.
• Eslovac: remeselník ^(sk) m.
• Francès: artisan ^(fr) m.
• Italià: artigiano ^(it) m., artefice ^(it) m.
• Llatí: artifex ^(la) m.

• Neerlandès: ambachtsman ^(nl), vakman ^(nl) m.
• Polonès: rzemieślnik ^(pl) m.
• Portuguès: artesão ^(pt) m.
• Romanès: meșteșugar ^(ro) m., artizan ^(ro) m.
• Rus: реме́сленник ^(ru) m. ‎(reméslennik)
• Suec: hantverkare ^(sv) c.
• Txec: řemeslník ^(cs) m.
• Vènet: artexan ^(vec) m.
• Xinès: 工匠 ^(zh) ‎(gōngjiàng)

Adjectiu

artesà m. ‎(femení artesana, plural masculí artesans, plural femení artesanes)

1. Que el producte ha estat creat per un artesà.
2. Relatiu a l'artesania.

Traduccions

Relatiu a l'artesania

• Alemany: handwerklich ^(de)
• Castellà: artesano ^(es)

• Francès: artisanal ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·te·sà (3)
• Anagrames: aresta, estara, estarà, tesara, tesarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC